Mn. Ferran Colàs C.O. : "La figura de Sant Felip Neri és més actual que mai"

-La primera pregunta és obligada: què és un Oratori? Què és un oratorià?

Aquí et distingiria dues coses per començar. Una cosa és l'oratori i una altra cosa és la congregació de l'oratori. La congregació de l'oratori són la família de capellans o germans laics consagrats que fan l'opció de viure en comunitat i que estan al servei del que és pròpiament l'oratori. És a dir, l'oratori seria la comunitat de tots els seglars que formen part de la seva vida, que venen a missa, porten els seus fills a catequesi o acudeixen a dirigir-se espiritualment, entre d'altres. Per altra banda, els pares de la congregació i els germans consagrat formen la congregació que sempre està al servei de l'oratori d'aquella ciutat i de tota la seva comunitat més àmplia.

Per tant, com que l'oratori està format per tothom que hi està vinculat, es pot donar la situació que la congregació de pares i germans desaparegui perquè no hi ha noves vocacions, però l'oratori continuarà existint. És el que va passar al de València, el primer oratori fundat a Espanya, i el Bisbat hi va posar un capellà perquè s'encarregués d'aquella Comunitat de l'oratori que s'havia quedat sense preveres.

Un altre cas diferent, però que segueix aquesta línia, és l'Oratori de Barcelona (Plaça Sant Felip Neri). L'Oratori de Barcelona, del qual en aquest moment jo en soc el prepòsit extern, va viure un cas semblant en el qual van morir els preveres i germans que el conformaven. Així i tot encara manté les seves celebracions i activitats.

-I què fa un oratorià? Quina és la seva espiritualitat, el seu carisma? En què consisteix el seu dia a dia?

El nostre dia a dia és semblant al de qualsevol altre sacerdot diocesà. Lògicament, com que fem vida comunitària, compartim les pregàries de la litúrgia de les hores, dinem i sopem plegats sempre que es pugui, etc. La vida d'un sacerdot més però sota l'espiritualitat del nostre pare Sant Felip Neri. Un carisma espiritual basat en la llibertat i la comunitat unida per la caritat. Això significa que nosaltres els oratorians, a diferència dels frares o els monjos, no tenim vots. Excepte els que són propis del sacerdot, és clar. Ara bé, com a comunitat, com a congregació oratoriana, no fem vots quan hi entrem.

Tenim un compromís vital, amb la comunitat i els consells evangèlics, que volem que es visquin triats en llibertat i en consciència. El que ens uneix és la caritat entre nosaltres, l'amor fratern, no la imposició d'uns vots. Com deia Sant Felip "Omnia in Caritate".

-Molta gent a Barcelona ha sentit a parlar de Sant Felip Neri, però no com l'apòstol de Roma, sinó com aquell qui dona nom a una plaça o a una escola de la ciutat. Per què ens hauríem d'interessar per la figura de Sant Felip Neri? Continua sent actual?

Sant Felip Neri pot ser una figura molt actual en aquesta societat i en el moment en què ens ha tocat viure. M'agrada dir que Sant Felip va ser un avançat al seu temps i que fins i tot en alguns moments es va avançar al Concili Vaticà II. L'exemple més clar d'això és la importància que li va donar als laics. Una idea que cada cop es parla més i que el Papa Francesc està encoratjant.

-Per a vostè Sant Felip ha estat un exemple, una referència. Com hi arriba i per què decideix fer-se sacerdot i oratorià?

Soc un cas una mica excepcional perquè vaig néixer aquí, al carrer de l'Oratori de Gràcia. Aleshores, des del terrat de casa meva podria veure el pati de l'oratori. Per tant, ja des de petit vaig viure l'oratori. És a dir, vaig venir a la catequesi aquí, els diumenges a la tarda, en aquella època es feia cinema pels nens, etc. Podria dir que vivia aquí ja.

Va passar el temps i vaig anar a estudiar. A casa meva tampoc eren gaire practicants, però sí que ens van inculcar una formació cristiana. A mesura que va anar passant el temps, jo vaig sentir que m'havia de consagrar més al Senyor. És quan conec Montserrat i decideixo anar-hi. El pare prepòsit d'aquí, qui em dirigia espiritualment, em va dir: "Si vols, fes-ho, però que sàpigues que jo d'entrada no hi estic gaire d'acord". Tant és així que jo ja havia parlat amb l'abat de Montserrat per entrar aquell any mateix, i per influència del prepòsit d'aquí em va fer esperar un any més. Vaig dir "doncs paciència!" (riu).

Vaig estar cinc anys a Montserrat com a monjo, cosa que em va anar molt bé pel que fa a la formació espiritual i intel·lectual. Després d'aquests cinc anys, els que, en certa manera, em dirigien a Montserrat, em van dir, que pel meu tarannà més actiu la vida monàstica podria acabar sent una llosa. Vam decidir que deixava Montserrat i vaig estar dos o tres anys Sense saber ben bé què fer. Per sort vaig trobar feina ràpid i vaig tornar a casa per ajudar la meva família. Això significava tornar a l'oratori i amb el pare prepòsit, i els pares que hi vivien en aquell moment, vam decidir que entrés formalment com a membre de l'Oratori de Gràcia el dia de la Immaculada del 1984. Cinc anys més tard em vaig ordenar i el 2003 la comunitat m'escull prepòsit. Des de mitjans dels vuitanta he entregat la meva vida a l'Oratori de Gràcia i des de fa uns anys també el de Barcelona (Plaça Sant Felip Neri).

-Vostè distingeix entre l'Oratori de Gràcia i el de Barcelona. Ja sabem que els de Gràcia teniu una identitat molta forta, però en realitat la ciutat acaba tenint dos oratoris. A què es deu?

Sant Felip deixa clar que només ha d'haver-hi un oratori per ciutat. Llavors, com pot ser que Barcelona en tingui dos? Bàsicament perquè quan els pares de l'Oratori de Gràcia van decidir fundar-lo, Gràcia era una vila independent de Barcelona. Amb el temps Barcelona ha acabat annexionant altres viles com la mateixa Gràcia o Sarrià, però en aquell moment Gràcia era una de les ciutats més poblades de tota Espanya. Així és com Barcelona acaba tenint dos oratoris. De fet, inicialment l'Oratori de Gràcia el van voler posar al Passatge de Sant Felip, al costat del Carrer Saragossa, al barri d'El Farró, però van trobar els terrenys actuals i van decidir-se per Gràcia.

Com que ara soc el prepòsit dels dos oratoris a vegades em diuen que els uneixi, però això no és possible. Podem treballar plegats, ajudar-nos, però els oratoris sempre han estat independents entre ells.

-Per acabar, quina és la relació que han tingut els oratoris de Gràcia i de Barcelona amb la ciutat i el país?

El de Gràcia ha tingut una relació més forta amb el barri on es troba i el de Barcelona amb la ciutat en general i fins i tot amb tota Catalunya. En tot cas els feligresos sempre han pogut trobar en ambdos oratoris un espai on trobar direcció espiritual i possibilitat de confessar-se sempre, un dels trets característics de la nostra congregació. De fet, recordo que de petit al de Gràcia hi havia quatre sacerdots i tots quatre tenien sempre llargues cues per confessar-se amb ells.

Al de Barcelona més del mateix, però el fet de trobar-se localitzat al costat de la Catedral de Barcelona ha fet que tingués una important de personalitats rellevants de la nostra història. Antoni Gaudí s'hi confessava i s'hi dirigia espiritualment allà. També hi han passat altres figures com Torras i Bages, Sant Josep Oriol, Sant Antoni Maria Claret, etc. L'Oratori de Barcelona sempre ha tingut una gran influència a la diòcesi, a tota la ciutat de Barcelona i a Catalunya.

A Catalunya podem trobar, de fet, un tercer oratori: el de Vic, que també ha estat molt influent en aquella comarca. Aquest no el conec tant, però sempre m'han explicat que a les cinc de la matinada ja començaven les misses i tots els pagesos d'Osona hi feien cua. També compten amb el Beat Salvi Huix, prepòsit de l'Oratori de Vic, Bisbe de Lleida i màrtir durant la guerra civil.

Per tant, podem dir que els oratoris han tingut una influència espiritual molt important a la història de Barcelona I Catalunya. Malauradament, vivim una situació de refredament i secularització de casa nostra i sembla que confessar-se ja no estigui de moda. Ja no hi ha les cues que vaig viure de petit.

-Esperem que en un futur no gaire llunyà tornem a veure aquestes cues...

I tant! Hem de pregar perquè surtin vocacions que realment vulguin lliurar-se a aquest servei a l'Església i a Crist.

-Ho encomanem i demanem als lectors que l'encomanin també a vostè i a tots els oratoris de casa nostra. Gràcies per rebre'ns!